Josep-Oriol Tomas
El Berguedà és un equip guanyador format per tots els pobles de la comarca, els millors jugadors que pot tenir un equip, ja que tots destaquen per una cosa o per un altre i es complementen molt bé.
Segons la Viquipèdia, «El capità d’un equip de futbol és el jugador escollit per ser el líder de l’equip, representant, dins del camp de joc, a tots els seus companys davant els àrbitres del partit i també té al seu càrrec l’organització i comandament de l’equip d’acord amb les ordres de l’entrenador i també d’acord amb la situació i la seva visió de joc. Fins i tot, qualsevol reconvenció o advertència de l’àrbitre davant l’equip li és comunicada sovint al capità. Així mateix, fora dels terrenys de joc també té una representació de la plantilla de jugadors de l’equip, ja sigui davant de la directiva del club o combinat nacional com en actes institucionals del mateix. Normalment, aquesta funció acostuma a desenvolupar el membre més veterà de l’equip (el més representatiu). Sobre el terreny de joc, es distingeix dels altres pel braçalet que porta al braç. A l’inici de cada partit, és l’encarregat de participar en el sorteig de camps amb els àrbitres i el capità de l’equip contrari.»
Un bon capità és el que sap exercir el lideratge i dur al seu equip a la victòria tenint sempre molt en compte les fortaleses i les debilitats de cadascun dels membres del seu equip. La seva principal tasca és detectar, conrear i liderar els talents individuals per crear un equip fort, potent, coordinat i cohesionat que arribi a ser invencible.
Liderar un equip no és manar sinó que és, sobretot, saber motivar a cadascun dels seus membres per treballar de manera coordinada complementant-se amb els altres, esforçant-se al màxim i aportant tot el que pot i sap.
Quan un equip té un bon líder, els resultats que obté són molt més que la suma de les parts.
Enlloc que les poblacions d’una mateixa comarca competeixin entre elles com fan al Berguedà des de fa dècades, per atreure indústries o turistes, per organitzar les fires i els esdeveniments més atractives i espectaculars, o per qualsevol altra cosa, el que realment és necessari és que es coordinin per poder competir amb altres comarques i assolir títols en lligues de categories superiors, fins a arribar a jugar en la categoria més alta, la del món globalitzat, com fan, per exemple, comarques com la Toscana italiana i la Provença francesa en turisme o el Silicon Valley californià en indústries TIC.
D’aquesta manera es poden estalviar molts diners i obtenir molt millors resultats de les inversions, ja que moltes es poden fer en comú i no cal que cada poble la faci individualment.
La dimensió conjunta i la coordinació entre administracions locals també permet accedir i gestionar més ajudes i subvencions. No només les adreçades habitualment a les administracions locals des d’administracions superiors, sinó també a programes europeus especialitzats com els englobats sota el marc «Horizon 2020», que tenen una dotació conjunta de milers de milions d’Euros i dels que el principal requisit és la cooperació a tots els nivells.
Pel que fa al turisme, milers de destinacions de tot el món competeixen per captar i atreure a les noves generacions de turistes en el gran aparador comú que és internet. Actualment els períodes de vacances són molt més curts que fa unes dècades, quan els turistes es podien estar setmanes, quinzenes o mesos en un únic lloc, i ara la majoria volen moure’s i veure moltes coses i, per tant, valoren una destinació turística principalment per la quantitat, varietat i qualitat dels recursos i atraccions que els ofereix.
És a dir, és evident que una destinació turística «petita» com Berga mai podrà competir amb altres destinacions de renom mundial i, en canvi, el Berguedà com a comarca podria arribar a fer-ho sense gaires dificultats gràcies al gran número i varietat de recursos i atractius turístics que ofereixen els seus pobles en conjunt.
Per tant, també és evident que cal plantejar la promoció turística en l’àmbit comarcal sota la marca «Berguedà». A títol d’exemple es pot esmentar que, conscients d’aquesta realitat, actualment estan en procés d’unificació les destinacions turístiques Alt Empordà i Baix Empordà sota la marca turística comú «Empordà».
Això permetria, per exemple, que la promoció turística en internet resultes molt més econòmica i efectiva, ja que s’estalviarien molts diners fent una única web i mantenint una presència conjunta en internet, que fent-ho com es fa ara, individualment per cada poble. A més, aquesta promoció arribaria a molts més turistes potencials i els resultaria molt més atractiva.
El gran avantatge del Berguedà sobre altres destinacions amb les quals ha de competir en l’àmbit mundial és que disposa d’alguns trets molt destacats com, per exemple, La Patum (tan destacat que ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat) o el Pedraforca, que li atorguen una personalitat pròpia potentíssima.
Com tothom sap, un equip farcit de galàctics mai ha funcionat.
Una personalitat pròpia potent és el principal valor de qualsevol destinació turística i és molt important gestionar-la adequadament, procurant especialment que no s’hi barregin trets aliens que podrien alterar o difuminar aquesta personalitat com, per exemple, manifestacions culturals més generals o d’altres contrades que restin valor als trets propis o que competeixin amb ells.
Pel que fa a la indústria, enlloc que els pobles competeixin entre ells per atreure noves indústries, cal gestionar la comarca com un únic polígon amb diferents ubicacions especialitzades segons diferents factors com poden ser el tipus d’indústria, la grandària, els espais disponibles, l’entorn, els accessos, etc. D’aquesta manera, a part d’estalviar molt temps, diners i, sobretot, crítiques, també s’ofereix a les empreses una imatge molt més seria i fiable.
Una comarca que va tota a l’una desperta en els seus habitants la consciència de pertànyer i treballar junts en un gran projecte que té moltes més possibilitats d’arribar lluny que anant cada poble al seu aire i per la seva banda i, per tant, és l’origen de sentiments de satisfacció, orgull, cohesió i confiança en un futur millor, sentiments que al Berguedà fan molta falta per acabar d’una vegada per totes amb la seva imatge de tancament, envelliment i immobilisme.
En un Berguedà amb un bon «capità», el creixement de la població, de l’ocupació, de l’activitat econòmica, del benestar social, fins i tot tornar a tenir tren, poden deixar de ser somnis per esdevenir realitats.
