Els ciutadans de Berga han de percebre que l’alcalde i els regidors són treballadors al seu servei, com ho fem?

Berga ha de ser un model i un exemple de veritable transparència i participació ciutadana.

Transparència i participació ciutadana són algunes de les paraules que més repeteixen els polítics en aquesta campanya electoral.

Parlen d’obrir nous webs per exposar tots els sous, pressupostos i despeses de l’Ajuntament i el patrimoni dels membres del consistori, o per consultar als ciutadans les decisions importants. Parlen de pressupostos participatius, crear consells ciutadans, taules sectorials i d’entitats, fer referèndums populars vinculants i no vinculants i moltes altres coses, com sempre, les que els sembla que la gent vol que li diguin.

Tot això està molt bé, però falta parlar del més important, que es pot resumir en què:

Transparència és comunicació permanent, puntual, bidireccional i eficient.

• Permanent perquè ha de servir per explicar el que passa, el que es fa, els com i els perquè, els problemes que sorgeixen i com es resolen i en quin estat es troba cada assumpte, sobretot els més sensibles i importants. Això faria possible que els ciutadans veiessin de manera més real i propera i entenguessin el motiu dels endarreriments en temes com, per exemple, Queralt, el Tossalet, el Parc de la Natura, el Museu de la Patum, l’estació d’autobusos, l’edifici del CAT, el manteniment dels carrers, el deute de l’Ajuntament i molts altres, fins i tot que puguessin aportar idees i possibles solucions alternatives.
• Puntual perquè la informació s’ha de difondre en el moment que toca, ni abans, quan encara no està confirmada o no és prou clara, ni després, quan ja tothom la coneix per altres canals.
• Bidireccional perquè la informació s’ha de transmetre sempre de tal manera que el ciutadà pugui opinar, comentar, fer observacions, aportar idees i suggeriments, i percebi que se’l té en compte i que se li fa cas.
• Eficient perquè la comunicació ha de ser clara, concisa, natural i propera, mirant d’evitar les formes i el llenguatge protocol·lari i burocràtic.

Transparència és un dels motors de la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

Es diu que «la informació és poder», i això ha fet sorgir el concepte de «informació privilegiada», que és la que només es difon en petits cercles tancats de persones que la poden utilitzar, per exemple, per muntar algun negoci abans que altres, que també podrien muntar-lo, però que no pertanyen als cercles esmentats.

Quan es difon tota la informació públicament posant-la a l’abast de tothom, llavors tothom té les mateixes oportunitats, perquè ja no existeix la «informació privilegiada» i, per tant, deixen d’existir els petits cercles de persones que se n’aprofiten.

La pedagogia i la visió global a llarg termini són factors clau perquè la transparència i la participació ciutadana arribin a ser les eines bàsiques de l’exercici de la democràcia local en el termini més curt possible.

La manera més simple, eficient i de cost més raonable perquè tothom pugui estar informat i participar és utilitzar internet.

No cal que cada ciutat dediqui temps, diners i esforços a elaborar el seu pla de participació basat en òrgans representatius, taules sectorials, consells ciutadans, etc., que aviat queden obsolets, o a fer les seves webs a mida de transparència i participació ciutadana, quan en internet ja existeixen moltes eines a l’abast de tothom, gratuïtes o de pagament. Fins i tot n’hi ha una, www.wedecide.cat, desenvolupada per uns emprenedors d’aquí mateix.

Es pot començar utilitzant una xarxa social com Facebook, que és gratuïta i pràcticament tothom ja coneix, i anar-hi enllaçant altres eines per anar afegint opcions, funcionalitats i possibilitats.

En qualsevol cas, el que és més important és ensenyar als ciutadans a utilitzar correctament aquestes eines, i motivar-los perquè tinguin ganes d’aprendre-les i utilitzar-les. Per això, cal desenvolupar un programa pedagògic, que es pot realitzar en línia, amb diferents nivells, etapes i qualificacions que vagin donant opcions per accedir a informació més sensible i participar en temes més importants o complexos.

Per exemple, els ciutadans amb una determinada qualificació podrien participar en decidir els pressupostos o les retribucions de l’alcalde i els regidors d’acord amb l’assoliment d’objectius, la feina feta i la satisfacció dels ciutadans.

Tot plegat comença per assumir que el diàleg entre els polítics locals i els ciutadans ja no consisteix només en organitzar reunions esporàdiques o en aprofitar trobades pel carrer, i que internet ja no és una opció més, sinó senzillament la més àgil i eficient a mig i llarg termini.

Només quan els ciutadans tenen l’oportunitat d’exercir la seva responsabilitat com a caps (o «jefes»), més enllà de votar un cop cada quatre anys, tothom pot adquirir la plena consciència que els membres del consistori són treballadors escollits per i al servei dels ciutadans.