Berga ho té gairebé tot per ser una ciutat atractiva pels joves, com ho fem?

Berga ha de ser pels joves molt més que Patum.

Tothom ha sigut jove alguna vegada i té bastant clar el que demanen i necessiten bàsicament els joves, que es pot resumir en feina, formació i oci.

I malgrat tenir-ho tant clar, els consistoris que han governat Berga al llarg dels anys no han pogut evitar que unes quantes generacions de joves pensin que Berga no és una ciutat per a ells, ni que molts marxin per no tornar.

I davant d’una evidència aparentment irreversible, la conclusió d’alguns grups polítics és que és més prioritari adaptar Berga per la gent gran que per la gent jove, oblidant que els joves són el futur de Berga i de qualsevol comunitat, que són els joves els que tenen més possibilitats de començar noves activitats i crear empreses, contribuir al rejoveniment i augment de la població i a la dinamització de l’economia local i aportar els aires de renovació i vitalitat que tanta falta li fan a Berga.

En realitat, és tan prioritari adaptar Berga per a la gent gran com per a la gent jove.

Berga gaudeix d’un entorn privilegiat per a les activitats i la pràctica esportiva a l’aire lliure. El nombre d’empreses que s’hi dediquen va augmentant, creix el nombre de competicions i altres esdeveniments esportius que organitzen i es van obrint noves instal·lacions. Sembla que per aquesta banda les coses ja estan bastant encarrilades, encara que cal treballar en molts aspectes perquè aquesta dinàmica no s’aturi i es pugui aprofitar al màxim.

D’altra banda, cal afavorir les circumstàncies que permetin que altres opcions d’oci com per exemple discoteques, bars i sales musicals, cinema, etc. també puguin prosperar i mantenir-se.

Pel que fa a la formació, als nous cicles de formació professional dual de turisme, màrqueting, elaboració de productes alimentaris, etc. cal afegir-ne altres de professions actuals en els sectors de les TIC, disseny, audiovisual, esports, medi ambient, paisatge i natura, patrimoni cultural, atenció a persones dependents, etc., i també graus superiors i estudis i màsters universitaris sota convenis amb universitats de renom.

Per tant, paral·lelament cal afavorir la instal·lació d’empreses dels sectors actualment més atractius pels joves, com per exemple, els de les TIC, internet, la indústria del coneixement, disseny, audiovisual i altres en els que dos dels factors més importants són la proximitat a Barcelona i l’ambient ideal per a la concentració intel·lectual i per estimular la creativitat, que ofereix Berga gràcies al seu entorn privilegiat.

A més, les empreses d’aquests sectors no necessiten grans naus o infraestructures i, per tant, contribueixen també a la sostenibilitat del paisatge, cosa que en altres països es tradueix en polígons i concentracions d’empreses molt més agradables a la vista que els que actualment tenim a Berga.

L’entorn de Berga també és ideal perquè s’hi instal·lin freelances que treballen a distància, que actualment és la tendència de treball que més creix en tot el món entre la gent jove.

Altres punts molt importants en el desenvolupament d’una Berga jove pels joves són:

• Motivar als joves per fer-los participar activament i de veritat en la gestió i el desenvolupament de la ciutat, mitjançant les eines que utilitzen habitualment: xarxes socials, intranets, gamificació, blocs i videoblocs, etc.
• Dedicar esforços a descobrir i conrear el talent latent entre els més joves, des de les escoles i instituts.
• Fer pedagogia del potencial de Berga, de les oportunitats que pot oferir als joves, i dels valors i realitats de l’emprenedoria i el cooperativisme, en contrast amb la versió idealitzada que difonen els mitjans i la majoria dels polítics.
• Afavorir les activitats culturals especialment dedicades als joves. Ajudar a donar-les a conèixer i a coordinar-les incorporant-les a una agenda comú en línia i difonent-les de manera efectiva via les xarxes socials i altres mitjans de comunicació utilitzats habitualment pels joves.
• Millorar la mobilitat fent l’estació d’autobusos urgentment i elaborant un pla realista per tornar a tenir el tren o un sistema de transport similar a mig o llarg termini.
• Desenvolupar el viver d’empreses i noves xarxes locals de mentors, tutors i inversors (amb les diferents modalitats de «business angels», «crowdfunding» i «equity funding»), per impulsar l’emprenedoria i el cooperativisme de manera eficient i amb les màximes garanties d’éxit dels projectes.