Josep-Oriol Tomas
Segons La Vanguardia, la consulta de la Diagonal va costar 3,17 milions d’euros.
Perquè els processos de participació ciutadana i consultes populars puguin ser realment útils i assumibles en una petita població com Roses, sembla lògic que han de ser simples, àgils i econòmics i no han de requerir gran dedicació ni esforç per part dels organitzadors i els participants, de manera que ningú pugui pensar que es malgasten diners públics o que els ciutadans fan la feina dels governants per la qual els paguen els seus bons sous.
La seva implantació i manteniment ha de costar pocs diners i han de ser reutilitzables sense complicacions sempre que es consideri mínimament oportú. Amb això es contribueix a evitar que els governants caiguin en l’aïllament, la sordesa, la prepotència, l’autoritarisme i fins i tot el caciquisme, com sembla que ha passat tantes vegades, es podria dir que també recentment, i que els ciutadans s’acostumin a implicar-se en les decisions del seu municipi i a controlar i mantenir a l’escolta als seus governants.
A diferència d’èpoques anteriors, només actualment existeix una tecnologia totalment madura i comprovada que permet complir totes aquestes condicions. Evidentment, es tracta d’internet. Però la realitat és que no tothom utilitza o sap utilitzar prou bé internet, però això no pot ser la justificació per a deixar de considerar aquesta opció com l’única realment aplicable, esperant que arribi el moment en el que tothom tingui suficient coneixement i experiència sobre l’ús d’internet, mentre que es continuen perdent temps i oportunitats que no ens podem permetre seguir perdent.
El que caldria fer és elaborar un pla a dos o tres anys vista que contempli el desenvolupament i la implantació dels processos tècnics, bastant senzills gràcies a la tecnologia existent, en paral·lel al desenvolupament de processos d’educació i formació de la població per al seu ús, per la qual cosa segurament seran també necessaris mecanismes de motivació i d’incentivació. És a dir, es comença de la manera més simple possible per a processos i consultes sobre temes de poca importància i comptant amb una participació inicial escassa i es va avançant en complexitat del procés de participació, transcendència de la consulta i nombre de participants.
Per exemple, a grans trets, un procés de participació complet, dintre de dos o tres anys, per a un assumpte de gran transcendència, podria constar de les següents fases:
- Informació i comunicació.
- Registre de participants.
- Valoració del criteri dels participants.
- Recopilació de propostes.
- Selecció de propostes.
- Exposició de propostes.
- Decisió.
Mentre que un procés inicial, aquest mateix any, per a un assumpte de poca importància, constaria solament de les següents etapes:
- Informació i comunicació.
- Exposició de propostes.
- Decisió.
I un procés intermedi, dintre de més o menys un any, per a un assumpte una mica més important, podria constar de les següents fases:
- Informació i comunicació.
- Incentivació de la participació.
- Registre de participants.
- Recopilació de propostes.
- Selecció de propostes.
- Exposició de propostes.
- Decisió.
En qualsevol cas, no es pot pretendre implantar un procés complet de participació ciutadana modern d’un dia per l’altre, quan mai abans s’ha posat en pràctica. L’ideal és anar evolucionant gradualment, si pot ser sense que gairebé es noti, per la qual cosa és important intentar que es vagi utilitzant amb certa freqüència per a assumptes que afectin realment la vida dels ciutadans i d’importància creixent. I cal tenir molt clar que fa falta temps, educació i pràctica perquè pugui arribar a ser comprès, assumit i acceptat per la majoria i acabi produint els millors resultats possibles esperats.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
