Josep-Oriol Tomas
Aquesta setmana ha aparegut en els mitjans de la província la notícia que el nou govern de Roses de CiU-PP, complint un dels punts del programa electoral de CIU, convocarà una consulta popular vinculant per a decidir on se situa el pàrquing subterrani del que es parla des de fa més d’una dècada.
En principi es planteja que la consulta consisteixi en decidir entre dues propostes concretes: d’una banda, la plantejada per l’anterior govern a la Plaça Catalunya i, d’altra banda, l’antiga proposta de CiU de situar-lo en uns terrenys davant del mar, al costat del port, pertanyents a la Generalitat.
Pel que sembla, aquesta consulta seria el primer pas significatiu en el procés d’implantació dels mitjans i sistemes de participació ciutadana dels quals tanta propaganda han fet tots els grups polítics durant el recent període electoral. D’altra banda, donada la importància del tema de la consulta i la possible repercussió dels seus resultats, em sembla que també implica un notable risc si, tal com expressa dramàticament Dídac Moreno al Diari de Girona, «la iniciativa deixa molts ferits pel camí, tornar a dividir el poble i grava en foc una nova cicatriu ciutadana que podria trigar anys a superar-se».
Precisament crec que el principal objectiu d’un procés de participació ciutadana hauria de ser evitar aquest tipus de riscos, de manera que els seus resultats tinguin el pes suficient i puguin ser assumits per tota la població sense deixar lloc a dubtes. Per a això és essencial que el nombre de participants sigui suficientment significatiu, cosa que no és fàcil i menys en una primera consulta.
Com és lògic en una consulta per a un assumpte de tanta importància, solament sent vinculant serà possible motivar als ciutadans perquè considerin que mereix el seu esforç i dedicació aportar les seves idees, avaluar les opcions, considerar tota la informació disponible, prendre una decisió i expressar-la i, per tant, solament sent vinculant serà possible arribar a un nivell de participació suficientment significatiu que eviti el risc de provocar qualsevol conflicte.
En conseqüència també resulta fonamental aconseguir que els participants sentin que poden expressar-se i opinar amb total llibertat, que disposen de tota la informació necessària i que poden avaluar totes les opcions possibles, per a poder així respondre a la consulta amb criteri, confiança i seguretat.
Finalment, és imprescindible fer tot el que faci falta per a evitar que els ciutadans puguin tenir la sensació que el procés de participació està dissenyat expressament amb unes opcions limitades per a conduir a uns resultats predeterminats.
Mostra del fracàs d’una consulta popular plantejada sense tenir en compte tots aquests punts és el famós cas de la Diagonal a Barcelona.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
