Josep-Oriol Tomas
«A Roses li falta punch» era el missatge que fa poques setmanes llançaven i repetien els joves de l’Embranzida des d’internet i des dels seus enginyosos i divertits videos paròdics de spots electorals.
El viver d’empreses és sense dubte un dels ingredients d’aquest «punch», la font de la joventut que necessita Roses urgentment per a no continuar ancorada en el passat, envellint en edat i en esperit. En edat perquè molts joves es veuen obligats a marxar i a allunyar-se de les seves famílies per a poder dedicar-se al que els interessa. En esperit, perquè en un món globalitzat que permet treballar i crear des de qualsevol lloc, paradoxalment a Roses seguim sense ser capaços de moure’ns i mirar més enllà de les activitats «de tota la vida»: la construcció, la immobiliària, la restauració, l’hostaleria, el comerç, la pesca,…
Pràcticament tots els partits i grups de Roses que han concorregut a la recents eleccions municipals han inclòs la proposta del viver d’empreses en els seus programes.
El concepte bàsic d’un viver d’empreses és molt simple: consisteix en un edifici o local en el qual empreses que comencen la seva activitat poden instal·lar-se durant un període limitat compartint recursos (secretària – recepcionista, sala de reunions, magatzem, aula, fax, videoconferència, fotocopiadora, ADSL, etc.) amb l’objectiu de reduir les despeses inicials al mínim possible.
Lògicament, en aquest tipus d’infraestructura solament poden instal·lar-se empreses que no necessitin més que espai d’oficina per a desenvolupar la seva activitat, encara que també existeixen vivers d’empreses sectorials que disposen de les instal·lacions específiques per a cobrir les necessitats bàsiques d’un sector determinat, com per exemple, laboratoris, maquinària, tallers, etc. En qualsevol cas, al planificar el desenvolupament i ampliació d’un viver d’empreses han de considerar-se les seves possibles especialitzacions sectorials.
Les empreses que solen instal·lar-se en vivers d’empreses desenvolupen les seves activitats principalment en sectors de tecnologies de la informació i comunicació, programació, internet, màrqueting, serveis comercials i empresarials, disseny gràfic, industrial, electrònic, etc., és a dir, sectors d’alt valor afegit que no necessiten grans inversions inicials en equipament, matèries primeres, estocs o logística.
Evidentment, un viver d’empreses té una finalitat econòmica molt important, que consisteix en la creació d’empreses, riquesa i llocs de treball, però un viver d’empreses en una població com Roses pot tenir a més un doble objectiu de caràcter purament social encara molt més important. D’una banda afavorir la cohesió familiar i social, evitant la debilitació o trencament innecessari de llaços familiars que provoca la marxa de molts joves que a més també poden jugar un paper determinant en el desenvolupament i l’evolució de la vida social i econòmica de Roses. D’altra banda, ajudar a que els rosincs que disposen dels recursos econòmics per a invertir en crear noves fonts de riquesa, obrin per fi els ulls davant els nous horitzons que hi ha darrere de les activitats «de tota la vida» i s’adonin de que són precisament els horitzons als quals molts dels seus fills i néts desitgen o desitjaran arribar, cosa que actualment la tecnologia i la globalització permet fer sense haver de moure’s obligatòriament de Roses.
A Roses hi ha diners i talent i capacitat per a crear noves empreses «d’altres tipus». Per això és tan necessari un viver que permeti sembrar i fer créixer les llavors. El talent i la capacitat s’han de descobrir, potenciar, conrear. Els diners han d’aflorar, estar disponibles, obrir-se al món d’avui i deixar de viure en el passat. La formació és essencial per ambdós costats, tant pel dels joves i emprenedors amb talent i ganes de treballar, com pel dels rosincs amb capacitat d’invertir que fins ara solament han apostat pels negocis tradicionals que coneixen i en els quals tenen experiència.
Finalment convé esmentar que és essencial que en la gestió i el funcionament d’un viver d’empreses d’una població com Roses s’integrin tants emprenedors i empresaris locals com sigui possible, ja que la seva participació serà decisiva perquè un projecte d’aquest tipus tingui èxit i pugui allunyar-se dels múltiples perills que l’aguaiten, com poden ser els «caçadors de subvencions», els «emprenedors de pacotilla», el nepotisme, el favoritisme, el desconeixement dels mercats i les tecnologies, etc., etc.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
