Josep-Oriol Tomas
L’any passat per aquestes dates, durant una de les primeres reunions de l’ACP (Associació Ciutadana per a la Participació), comentàvem amb en Juanjo Albors la problemàtica que provoca anualment el concurs del cartell de Carnaval.
Vam arribar a la conclusió de que, tal com està plantejat el tema del cartell de Carnaval en general, difícilment s’evitarà que cada any es torni a repetir la problemàtica tret que es canviï totalment d’enfocament.
Per a això, abans de res convé tenir clar que el concurs del cartell de Carnaval té dos objectius molt poc compatibles: d’una banda promoure la participació popular i, d’altra banda, crear un cartell de suficient categoria.
Per tant, sembla lògic que convindria enfocar cada objectiu de forma independent i convocar dos concursos diferents: un concurs professional del qual el cartell guanyador s’utilitza com a cartell oficial del Carnaval; i un altre concurs popular, del qual el cartell guanyador s’utilitza per als davantals de l’arrossada, samarretes, etc.
Aquest plantejament permetria que, mitjançant una bona tasca de comunicació, la convocatòria del concurs professional i el cartell guanyador tinguessin una àmplia difusió en els mitjans de comunicació, cosa que afavoriria la participació de professionals i escoles de disseny de tota Catalunya, evitaria haver d’atorgar un premi en metàl·lic i facilitaria que el propi Carnaval de Roses obtingués molta més repercussió mediàtica que en els últims anys. Un altre avantatge seria que els criteris necessaris d’originalitat, creativitat, capacitat comunicativa, adequació a la temàtica del Carnaval de Roses, versatilitat per a adaptar-se a diferents formats, etc. se’ls suposa als professionals que puguin decidir participar. Aquesta mateixa professionalitat dels participants permetria especificar la temàtica del cartell perquè fos clarament apreciable (per exemple, Roses i Carnaval mediterrani) i fins i tot plantejar altres condicions més subtils com que sigui suggeridor però no explícit, provocador, que pugui generar polèmica però sense transgredir les normes bàsiques del bon gust per a afavorir la repercussió mediàtica, etc., etc. Per descomptat, un requisit indispensable seria que el jurat estigués a l’alçada. I queda clar que l’objectiu de crear un cartell de suficient categoria s’assoliria més que de sobres.
D’altra banda, el concurs popular quedaria molt més obert a tot tipus de participacions i es podria utilitzar també internet perquè els participants aportessin les seves propostes i els rosincs puguessin votar-les, de manera que l’objectiu de promoure la participació ciutadana quedaria àmpliament cobert.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
