Hi ha vida més enllà del turisme?

En la wikipedia es defineix «mantra» com una síl·laba, una paraula, una frase o text llarg que s’utilitza com un instrument per a alliberar la ment del flux constant de pensaments que la confonen.

El mantra dels rosincs és «Roses viu del turisme», frase que, repetida des de tots les institucions, associacions, organitzacions i mitjans de comunicació locals des de fa dècades, sembla que ha ajudat decisivament a assolir l’objectiu d’alliberar la ment dels rosincs de tota confusió, impedint-los considerar que qualsevol altra possibilitat sigui viable.

Fa molts anys que vivim en un món sense fronteres en el qual el mantra «Roses viu del turisme» ha perdut el seu sentit de veritat inqüestionable. Ara necessitem oblidar-nos d’ell, per a evitar seguir estant fora del ritme dels temps actuals desaprofitant múltiples oportunitats, que altres països i altres cultures més obertes i dinàmiques estan aprofitant molt millor que nosaltres.

És necessari adquirir consciència de que, en realitat, Roses viu de totes les activitats econòmiques que desenvolupen els rosincs, i també de que, gràcies a la globalització i a les noves tecnologies, mai abans han existit tantes oportunitats i facilitats per a expandir els mercats molt més allà dels entorns locals.

És a dir, d’una banda convé tenir molt clar que les activitats econòmiques més importants per a Roses, estiguin relacionades o no amb el turisme, són les que desenvolupen persones la prioritat vital de les quals és viure i treballar a Roses. Per a una empresa multinacional que, per exemple, fabriqui vaixells o produeixi plantes comestibles, la prioritat lògica i totalment lícita és el benefici i, per tant, s’instal·larà en qualsevol lloc en el que hi trobi les condicions econòmiques més favorables i marxarà quan aquestes condicions es donin en un altre lloc, és a dir, «pa per a avui, fam per a demà», com ja ha quedat demostrat. A més, sempre s’ha dit i està bastant clar per tothom que són les petites empreses les que realment fan prosperar una comunitat.

I, d’altra banda, és imprescindible tenir sempre present que la globalització i les noves tecnologies permeten establir i desenvolupar a Roses, com en qualsevol altre lloc, empreses i negocis que atenguin a clients a nivell nacional, continental o mundial, sense tenir per què estar relacionades amb el turisme, cosa que fins fa pocs anys era impensable i pràcticament impossible. Cada dia s’obren nous nínxols de mercat i apareixen noves especialitzacions professionals, que poden desenvolupar-se des de Roses, o des de qualsevol altre lloc, per a clients de tot el món.

Alguns exemples d’empreses d’aquest tipus establertes a Roses: Multicoptero.com ven drons online, Support Air International desenvolupa estratègies integrals de comunicació per a esdeveniments i federacions esportives de tot el món.

A Roses tenim un gran avantatge: un entorn incomparable que atreu i pot atreure a empresaris i emprenedors de tot el món, només per a poder gaudir del privilegi de viure i treballar aquí. Roses té tot el que els enginyers, investigadors, creatius i desenvolupadors de qualsevol empresa tecnològica, comercial o de comunicaciò necessiten: entorn, espai, comunicacions acceptables que poden anar millorant i proximitat a centres neuràlgics. Aquestes empreses no enlletgeixen el territori ni necessiten grans instal·lacions industrials o logístiques. Roses podria ser, per què no?, la seu d’empreses d’internet i programari com Google, Apple o Microsoft, o d’empreses de desenvolupament de productes agroalimentaris, electrònics, etc., en qualsevol cas, dedicades a activitats d’alt valor afegit, com la investigació, el desenvolupament i el márqueting, més que a la producció.

Però per a poder aprofitar aquest gran avantatge, abans de res hem de canviar la nostra visió petita i a curt termini per una visió molt més àmplia i a llarg termini. Hem de donar molta més importància, fomentar, descobrir, potenciar i conrear totes les iniciatives que sorgeixen a Roses o que poden venir de fora, especialment les que no estan relacionades amb el turisme i encara que inicialment puguin superar la nostra imaginació. Necessitem ser capaços d’actuar de forma totalment diferent a com ho hem estat fent durant les últimes dècades, en que moltes iniciatives d’aquest tipus han quedat amagades, no han prosperat o simplement han estat menyspreades sota la potència aclaparadora de la indústria turística.

També hauríem de deixar de pensar que totes les inversions per a crear noves empreses, especialment les que no tenen cap relació amb el turisme, haurien de venir «de fora». Tots som conscients de que moltes inversions podrien i haurien de venir «de dintre», dels rosincs la prioritat vital dels quals és viure i treballar a Roses i que no seran temptats pels vents de la «deslocalització» quan els convingui, però falta voluntat i visió per a creure’ns que hi ha vida més enllà del turisme, especialment en aquests temps de crisi paralitzant.

Tot això forma part del canvi de model productiu que necessitem, del que tant es parla i que ningú és capaç de concretar.

Ara tenim, entre moltes altres coses noves, la possibilitat d’utilitzar internet com a plataforma de captació d’iniciatives; de mentalització, difusió i repetició d’un nou mantra; per a donar a conèixer i difondre idees noves i conceptes que han de tenir cabuda i desenvolupament en la societat avançada del segle XXI de la qual Roses ha de formar part.

Necessitem un nou mantra, i el necessitem ja!

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu