La desestacionalització, la història de l’ou i la gallina

Es parla molt de la desestacionalització com una de les principals solucions per a reorientar la indústria turística de Roses, com si fos el remei màgic que guarirà tots els mals instantàniament o un miracle que els nostres polítics tenen l’obligació de proporcionar-nos. Potser per a molts simplement sigui una utopia.

La realitat és que la desestacionalització del turisme de Roses és perfectament possible sempre que s’abordi com un procés que requereix planificació, temps i esforç i en el qual cal tenir molt clars quatre idees bàsiques que resulta molt senzill exposar i no tant assumir:

1. Cal adquirir consciència de la situació actual i entendre les raons que ens han dut a ella.

La situació actual del turisme de Roses es pot resumir en poques paraules: temporada turística cada any més curta, despesa mitjana per turista en descens, estades cada cop més curtes, competitivitat i atractiu de Roses en declivi. Les raons que ens han dut a aquesta situació són molt simples: en general durant dècades s’ha fet molt poc per a incidir de forma suficientment efectiva i coordinada en la dinàmica del mercat, simplement s’ha anat actuant per inèrcia, sense reaccionar davant els canvis de costums i expectatives dels turistes ni davant la creixent competència, sense planificar ni invertir ni innovar amb suficient criteri, sense definir uns objectius i un model de negoci predominant que s’anessin adaptant a les circumstàncies canviants, donant sempre per segur que tot anava a continuar igual sense fer pràcticament res.

2. Fa falta planificar i desenvolupar un procés gradual a llarg termini, per al qual és essencial, per damunt de tot, concretar un model de negoci, un model de ciutat i uns objectius a curt, mig i llarg termini.

3. És necessària la participació i la implicació total d’una massa suficientment crítica d’establiments, empreses, negocis i ciutadans de Roses.

És fonamental tenir molt clar que les accions individuals, aïllades, esporàdiques, puntuals no serviran per a crear una nova dinàmica. Fa falta consens, unitat d’acció i criteri, coordinació, constància i perseverància.

4. La promoció i comunicació adequades són factors decisius.

A partir d’aquí, el principal problema que cal encarar és el típic de l’ou i la gallina. La temporada turística és cada any més curta perquè hi ha més empreses i negocis que tanquen abans perquè hi ha menys turistes… o no serà que vénen menys turistes perquè els que vénen «fora de temporada» troben cada any més establiments i negocis tancats? L’única solució davant aquesta situació és prendre la iniciativa amb decisió i convicció per a sortir d’aquest cercle viciós pervers.

A continuació exposo de forma esquemàtica les bases d’una possible proposta per a enfocar aquest problema:

1. Creació d’una marca, com per exemple «Roses Tot l’Any».
2. Els establiments, empreses i negocis que s’impliquin i vulguin operar sota aquesta marca acorden períodes creixents per a la temporada turística fins que, en un termini de 4 o 5 anys, pugui dir-se que la temporada turística a Roses dura tot l’any. Per exemple, el primer any s’acorda que sigui des de Setmana Santa fins al 15 d’Octubre més els dies de Setmana Santa, Carnestoltes, la Setmana Blanca i altres períodes festius a França, actualment el nostre principal emissor de clients, però no necessàriament en el futur.
3. Durant els anys següents s’acorda anar allargant la temporada 15 dies o un mes per cada extrem.

Lògicament, perquè un procés d’aquest tipus funcioni i assoleixi els resultats desitjables, una condició indispensable del seu desenvolupament és ser molt estricte amb el compliment dels acords i compromisos ja que, evidentment, només els establiments, empreses i negocis que entrin en l’acord formen part de la marca i podran beneficiar-se de totes les accions de promoció i comunicació.

Qui s’apunta per a desenvolupar detalladament aquesta proposta i iniciar el procés de desestacionalització del turisme de Roses?

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu