Josep-Oriol Tomas
D’un temps ençà, sembla que una de les consignes entre els components d’un dels grups polítics majoritaris de Roses és rubricar les seves comunicacions en blogs i xarxes socials d’internet amb algun eslogan com els següents:
- A Roses avancem, avancem i avancem
- Roses avança i avança molt bé!!!
- FETS
- FETS reals
- Fets, realitat! Roses avança i avança molt bé!
- Roses avança amb empenta i força entre tots i totes
- Feina ben feta
Francament, cada vegada que llegeixo un d’aquests eslogans tòpics i gastats sento vergonya aliena per com fan caure en el ridícul a qui els escriuen, penso en l’Artur Mar de Polònia dient-se «guapo» tapant-se la boca i m’indigno al pensar que sembla que creguin que parlant-nos com si fóssim criatures ens tindran més contents i calladets. És això o és que realment pensen que posant-se ells mateixos les medalles les mereixeràn més?
Com simples espectadors de la crua realitat, algú pot creure realment que Roses avança bé quan sembla que tots els grups polítics de Roses segueixen direccions diferents, aturant-se, retrocedint, corrent o donant saltets sense cap coordinació, posant-se a tota hora pals en les pròpies rodes?
A més, qualsevol persona seriosa i responsable sap que el seu treball ha de ser jutjat i qualificat pels altres i no solament per ell mateix per a arribar a merèixer una aprovació realment creïble, i que les auto-lloances i la falta d’auto-crítica no són més que signes de falta de confiança en un mateix.
D’altra banda, el representant més mediàtic de l’altre grup polític majoritari de Roses no sent cap recança en atacar, criticar, jutjar, desqualificar, i posar en evidència als seus contraris sempre que en té ocasió en els fòrums digitals, però resulta que quan se li respon de la mateixa manera, se li treuen els colors o s’inverteixen les tornes i duu les de perdre, es fa l’ofès o opta per «anar-se’n pels cerros de Ubeda» eludint i traslladant responsabilitats o decideix simplement «fer mutis por el foro» desapareixent del fil o fins i tot del mitjà en el qual transcorria el debat per a acabar apareixent en un altre.
Altres grups polítics de Roses de tota la vida semblen desapareguts en combat, com si no tinguessin res a dir, o esperessin al moment suposadament oportú o potser sigui simplement que no tenen temps per a parlar, de tant enfeinats que estàn, o que no saben o no volen invertir temps i esforç en expressar-se de forma mínimament intel·ligible.
Per a afegir llenya al foc, alguns dels «polítics» de Roses de nou encuny que van sorgint ens regalen «perles» inclassificables de tots els colors però disparades amb la potència d’obusos mortífers, tals com discursos xenófobs de «gran nivell intel·lectual», propostes que demostren una visió de borni en el país dels cecs, tristes presentacions ególatres plenes d’odis i rancúnies, etc.
Mentrestant, em dona la sensació de que altres polítics astuts, parlant molt poc i actuant ocults en l’ombra van escalant posicions amb l’ambició d’aparèixer el dia menys pensat sota una llum encegadora i poder realitzar les seves ambicions personals com si fossin de tots.
En resum, vergonya aliena per tots costats, vergonya aliena per a donar i per a vendre… És realment aixó el que ens mereixem? És realment tot aixó el que treurà a Roses de la crisi? És realment tot aixó el que farà que Roses avanci i avanci molt bé?
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
