Josep-Oriol Tomas
«La Nit dels Morts» va assolir sens dubte un gran èxit de públic, ja que sembla ser que entre 600 i 700 persones van poder apreciar l’espectacular resultat de la creativitat i implicació dels joves de l’associació «Embranzida Jove de Roses», un veritable exemple per a tots els joves de Roses, que espero que cualli de manera que decideixin associar-se i participar i implicar-se en el seu desenvolupament, les seves iniciatives i activitats.
Però m’imagino que tots estarem d’acord en que la mesura de l’èxit de qualsevol esdeveniment té molts altres components que és necessari tenir en compte per a ser realment objectius, i que un component fonamental és el gaudi i la satisfacció, tant de tots els implicats en la preparació i el desenvolupament de l’esdeveniment, com del públic assistent.
Per desgràcia, uns quants adolescents incívics i maleducats van aigualir la festa en la cua d’entrada al pretendre, i molts d’ells aconseguir, colar-se. En alguns moments van crear situacions de perill amb les seves empentes, que van estar a punt de provocar alguna caiguda de conseqüències imprevisibles, sobretot per als nens petits. També va haver més d’un moment de tensió quan algun adult els recriminava la seva actitud. El més reprovable era el trist exemple que donaven precisament als més petits, en el sentit de que «colar-se és el que mola i a les persones grans que ens recriminen cal respondre’ls de males maneres o simplement no fer-los cas». Encara que va ser molt d’agrair la presència, l’actitud i l’autoritat que van exercir les persones, m’imagino que voluntàries, que vetllaven per la seguretat i el civisme en la cua, em temo que es van veure totalment desbordades. I, pel que vaig poder veure i sentir, en l’interior del teatre els esforçats joves actors tampoc es van veure lliures de les conseqüències de l’actitud provocadora i destructiva d’alguns d’aquests adolescents.
És una veritable llàstima que succeixin coses com aquestes. Actualment Roses és una població amb molts habitants i, com en qualsevol societat, alguns pares no són capaços, o no volen o no poden donar als seus fills adolescents l’educació cívica que caldria i fins i tot arriben a pensar que es tracta d’alguna assignatura que han d’ensenyar-los a l’escola. D’altra banda, ja aquest any hi ha hagut que fer fins a dues o més hores de cua, amb nens petits i en les condicions descrites, i afortunadament no va arribar a fer massa fred.
Sembla evident que «La Nit dels Morts» pot atreure encara molt més públic que aquest any, cosa que pot suposar un gran problema per moltes raons bastant evidents (seguretat, temps més llargs d’espera en la cua d’entrada, condicions climatològiques, civisme, control, durada de l’esdeveniment, disponibilitat d’actors i col·laboradors, esgotament, afartament, etc.), una situació típica que sol conduir a la «mort per èxit» si no es recondueïx adequadament quan correspon. De fet no vaig ser jo l’únic que, a la vista dels incidents i la durada de l’espera en la cua per a entrar, va fer el comentari de que «és l’últim cop que vinc».
Crec que «La Nit dels Morts» és un esdeveniment que els seus creadors i organitzadors es mereixen gaudir al màxim com a recompensa als seus esforços i implicació. I, com és ben sabut, la major satisfacció la produeix un públic satisfet, per tant sembla lògic que seria interessant que el públic, abans de res, pogués apreciar la possibilitat d’assistir a l’espectacle com un veritable privilegi. D’altra banda, també cal tenir molt en compte la creixent responsabilitat que suposa organitzar un esdeveniment d’aquest tipus a mesura que evoluciona i arriba a convocar a un nombre d’assistents cada any més gran.
Se m’acudeixen diverses mesures per a resoldre tota aquesta problemàtica de forma bastant satisfactòria per a totes les parts implicades, sempre que es prevegin amb suficientment antelació. Si a algú li interessa conèixer-les no té més que posar-se en contacte amb mi.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
