Josep-Oriol Tomas
Avui ha estat un dia històric per a Roses i per a tots els rosincs. Per fi les nostres autoritats locals en ple ens han lliurat el regal que tant anhelàvem després de tants anys d’espera i promeses: el Castell de la Trinitat. Una obra impressionant per la seva envergadura, el seu alt cost que salta a la vista, i les infinites possibilitats d’utilització que sens dubte ofereix, malgrat que alguns dels seus elements, com els de fusta en l’exterior, demostren clarament el pas dels anys d’espera.
Meteorològicament, el dia no podia oferir millors presagis al obsequiar-nos amb la incomparable llum de setembre, l’aire net i el vent de tramontana que aviven la imaginació de tot bon empordanès.
I la presència multitudinària de tots els rosincs que han visitat fins l’últim racó del castell amb comentaris d’admiració i rostres embadalits i feliços ha estat el millor gest d’agraïment sincer que els representants presents de l’ampli espectre polític de Roses podien esperar pel fet de lliurar als rosincs aquest magnífic i espectacular regal.
Evidentment, hi ha hagut comentaris de tota mena, tant de crítica com d’aprovació. A molts els ha agradat el contrast entre el vell i el nou i altres haguéssim preferit que s’hagués intentat mantenir l’aparença «antiga». Però és ben sabut que per a gustos, colors.
Però tots els regals tenen les seves pegues. La principal pega d’aquest és trobar la seva utilitat. Al principi sorprèn que aquesta gran obra s’hagi plantejat sense uns objectius d’utilització determinats, però després s’entén que la prioritat havia de ser l’estabilització i adequació bàsica de la malmesa estructura.
I a partir d’aquí és on les nostres autoritats tenen en la seva mà que, passada la primera impressió, els rosincs s’enamorin veritablement d’aquest regal, el facin seu, i el gaudeixin durant moltes generacions en tots els sentits: participatiu, lúdic, recreatiu, econòmic, etc., de manera que qualsevol rosinc que es passegi pel món pugui sentir-se orgullós d’exhibir el Castell de la Trinitat com alguna cosa realment pròpia des del fons del seu cor.
Les nostres autoritats tenen ara l’obligació d’arribar a aquest gairebé sublim objectiu. Per a això han de tenir molta cura a l’hora d’elaborar i implementar processos participatius realment públics i oberts perquè els rosincs puguin aportar les seves idees i, sobretot, perquè participin plenament en i del desenvolupament d’aquest patrimoni comú. Per a això és fonamental elaborar i complir amb una bona estratègia de comunicació que esperem que no continuï sent com la dels pocs primers actes, en aparença semi-secrets, que ja han tingut lloc o s’han convocat referent a tot això.
Cal ser conscients de que qualsevol utilització que se li vulgui donar al Castell de la Trinitat requerirà importants inversions en instal·lacions de tot tipus: subministraments, seguretat, mobilitat, il·luminació, comunicacions, conectivitat, audiovisual, mobiliari, etc., etc. però ningú dubte que, amb una bona previsió, planificació, estratègia i execució, el Castell de la Trinitat pot generar molts beneficis directes i indirectes, tant econòmics com d’imatge, prestigi i reputació. Llavors, què millor que oferir la possibilitat real a tots els rosincs de participar en aquest desenvolupament, no solament aportant idees, sinó també treballant en elles i fins i tot formant part, amb tots els drets i obligacions, d’una societat Castell de la Trinitat S.A. que exploti aquest patrimoni?
Igual que llanço l’anterior idea, a continuació exposo algunes de les utilitats que se m’acudeixen que pot tenir el nostre nou regal, començant per les més evidents com per exemple museu, restaurant, terrassa, bar, sales d’actes i esdeveniments, espai de concerts i ambientació musical; i deixant volar una mica més la imaginació, congressos i exposicions de temàtica actual cultural i tecnològica, plató cinematogràfic o televisiu, espai lúdic temàtic, parc de jocs (infantil, de rol, dracs i masmorres, laserdrome), concerts íntims de tot tipus de música, aules i sales de formació, performances, exhibicions audiovisuals i multimèdia, etc., etc.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
