Josep-Oriol Tomas
Un dels principals problemes de Roses és que és un poble d’esperit vell que pretén ser una ciutat moderna. Així de clar i així de simple.
Per més ciutat que alguns pretenen que sigui, ara per ara Roses no deixa de ser un poble en el sentit més pejoratiu de la paraula. És una societat que no solament no evoluciona, sinó que involuciona a gran velocitat. El conformisme, l’individualisme, el protagonisme, la copdícia, l’enveja, la visió a curt termini, la curtesa de mires, la rancúnia i l’immobilisme són els factors que més destaquen en la vida de Roses, en la seva activitat econòmica, política i social. Roses és un més entre els molts exemples evidents d’incoherència entre creixement i progrés, ja que a mesura que creix en nombre d’habitants, disminueix en qualitat de vida i en cohesió social.
Per a canviar radicalment aquesta situació i aconseguir que Roses evolucioni positivament, tant en nombre d’habitants com en qualitat de vida i cohesió social, cal aconseguir substituir els actuals factors dominants per l’inconformisme, la solidaritat, la cooperació, la innovació, la col·laboració, l’adaptabilitat, l’amplitud de mires, la visió a mig i llarg termini, la imaginació, etc., és a dir, alguns dels factors més característiques de la joventut, tant de les persones físicament joves com de les persones amb esperit jove.
La motivació per a implantar aquest canvi de factors pot ser tan evident com simple. Per a començar, n’hi ha prou amb plantejar unes poques preguntes als joves de Roses: els agrada el que veuen que els ofereix el futur a Roses? tenen algun desig de quedar-se a Roses per a viure, treballar, gaudir i formar les seves famílies? pensen ja de forma automàtica en el seu futur fora de Roses?
Els joves tenen encara latent la capacitat i la disposició per a unir-se, col·laborar i organitzar-se amb l’objectiu de liderar i dirigir l’evolució cap al futur que ells dissenyin i construeixin perquè sigui el que volen viure realment, no el que els és imposat. N’hi ha prou que adquireixin consciència del seu potencial i del seu poder real, que la societat i l’estil de vida actuals mantenen adormits mitjançant una infinitat de paranys de tot tipus (tecnològics, mediàtics, econòmics, socials, etc.) especialment concebuts per a mantenir les seves personalitats domesticades i el seu potencial a ratlla. Per a convèncer-se d’això, n’hi ha prou amb pensar en el que podria succeir si tots els joves de Roses en edat de votar acudissin massivament a les urnes en unes properes eleccions municipals.
Contrariament al que està succeint fins ara, la joventut hauria de tenir un paper molt destacat en el disseny i la construcció del futur de Roses, la ciutat que volen per a viure, treballar, gaudir, per a ells, els seus fills i els fills dels seus fills. La joventut té molta més capacitat i disposició per a entendre i utilitzar adequadament la tecnologia com a eina de formació, participació, motivació, col·laboració, informació i decisió que és imprescindible per a l’evolució d’una ciutat moderna.
Per a aconseguir-ho faria falta que sorgís algun líder que iniciï el camí amb un objectiu clar i simple: que la joventut de Roses lideri la seva evolució com a ciutat. Evidentment, tenint en compte tots els matissos (socials, polítics, econòmics, etc.) però sempre pensant que per a evolucionar no solament cal avançar, sinó que fa falta sobretot ser capaços d’aturar-se i fins i tot retrocedir un bon tros.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
