Josep-Oriol Tomas
En la conferència esmentada en el post anterior es van comentar detalladament cinc estratègies concretes per al desenvolupament del turisme i el comerç.
La primera d’aquestes cinc estratègies i sens dubte la més essencial i important és “EL PACTE”. Si en un municipi turístic com Roses no existeix un pacte clarament establert i consolidat, resulta totalment inviable desenvolupar cap de les altres estratègies i per tant, no pot tenir lloc una evolució positiva. De fet, el més probable en aquests temps de crisis és que, sense pacte, l’evolució negativa del municipi s’accentuï, probablement fins a arribar a extrems totalment insospitats.
L’experiència demostra sense cap dubte que els municipis turístics en els quals existeix un PACTE pateixen menys la crisi i fins i tot aconsegueixen créixer fins a cotes que poden considerar-se d’èxit inqüestionable.
Aquest PACTE implica que totes els empresaris, comerciants, hotelers, etc., siguin grans o petits, de gamma alta o gamma baixa; tots els sectors socials i l’administració es posen d’acord respecte a uns objectius específics i a un pla de desenvolupament a mitjà i llarg termini, deixant de banda el joc i les maniobres polítiques; la consecució, assignació i exhibició de “medalles”; els conflictes personals i empresarials; les diferències culturals; el paternalisme i les ànsies de protagonisme; etc.
El PACTE suposa cenyir-se estrictament a un guió de treball; aparcar les diferències; oblidar-se dels enfrontaments i de la competència; aprendre a treballar en equip de forma coordinada; dedicar hores d’esforç a implicar-se i col·laborar per a arribar a un bé comú molt més gran a mitjà i llarg termini que el simple benefici personal.
El camí fins al PACTE segurament resulta dur i està plagat d’obstacles; requereix molt esforç i dedicació; obliga a reprimir els impulsos primaris i a pensar més i millor amb la ment més oberta i la vista posada en un temps bastant més enllà del futur immediat i; sobretot, implica l’ús de la classe d’intel·ligència que distingeix als éssers humans, la intel·ligència emocional.
Per a desenvolupar un PACTE són absolutament imprescindibles la iniciativa, l’esforç, la dedicació, la coordinació i la comunicació organitzada i de qualitat. No serveix la comunicació esporàdica i puntual, solament serveix la comunicació total i regular.
El PACTE és treball en equip, coordinació, projecte comú, apostar per 3 coses i fer-les de forma col·lectiva fins a cansar-se, ha d’entrar en el ADN de cadascun dels ciutadans de Roses, en la seva forma de treballar. Abans de posar-se a treballar cal concretar les coses que cal fer, definir de forma clara i complicada on es vol anar i no sortir-se del guió.
El PACTE contribueïx definitivament a la cohesió social, ajuda a veure les coses de forma diferent: on abans del pacte hi ha competència, després del pacte hi ha col·laboració per a arribar a metes majors; on abans del pacte hi ha multiplicitat d’interessos i objectius individuals enfrontats que competeixen entre si, després del pacte hi ha un objectiu comú molt més beneficiós per a tots.
No hi ha res a fer si, com dóna la sensació que passa actualment, cadascun va pel seu costat; la comunicació és escassa, incoherent, irregular i fragmentada i no existeix realment cap acord concret ni sembla que hi hagi cap iniciativa realment eficient per a arribar a assolir-lo.
Sense PACTE podem estar segurs de que Roses no arribarà a funcionar mai i que ens anirem sumint irremeiablement en la crisi, el descoratjament, el desencís i la disgregació social.
Tot PACTE es basa en acordar un mínim denominador comú. Per a això és necessari que tots els jugadors posin sobre la taula i sense cap recança ni vergonya totes les cartes, tots els problemes, totes les necessitats, expectatives, conflictes existents o latents, reivindicacions i solucions.
El millor PACTE s’assoleix quan tots accepten les condicions i claudiquen però ningú està del tot satisfet perquè conserven un cert malestar o sabor de boca o senten alguna espina clavada. Un pacte que s’assoleix amb la plena satisfacció i beneplàcit de tots els implicats serà sens dubte un pacte petit i inútil que no conduirà a cap lloc ni ajudarà a solucionar res.
Segurament estarem tots, o gairebé tots, d’acord en la necessitat del PACTE a Roses, però volem el pacte a Roses?, som capaços d’assolir-lo?, estem disposats a sacrificar part dels nostres interessos individuals a curt termini amb la visió i l’objectiu del bé comú a mitjà i llarg termini?, tenim la ment oberta i la disposició per a parlar amb tots i entre tots i per a esforçar-nos a aconseguir posar-nos d’acord com més aviat millor?, podem reprimir les ànsies de protagonisme i lideratge i trobar-nos per començar a treballar i coordinar-nos?
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
Jo hi veig un gran problema en akest pacte:
Resulta ke els ciutadans d’akest poble estan acostumats que obrint una botiga en un menjador d’una casa ja es feien calers, ke fent pagar a un estranger per un cafè el preu de 4, ja ho feien bé, ke paguéssin carai!, ke es pot seguir tenint hotels amb mobiliari i instal·lacions dels anys 60, i fer pagar la nit al mateix preu que al centre de París, i ke es poden llogar a 700 euros la setmana apartaments amb uns sanitaris ke a mi em faria vergonya tenir-los a casa meva.
Mentrestant, l’administració local s’entesta a eliminar les places de pàrking del centre del poble, i com que la gent volem viure bé els mesos d’estiu, només volen treballar a botigues, bars i restaurants gent ke no tenen altra opció, sense cap interés per donar un bon servei al client, i maltractant als turistes ke paguen a preu d’or una paella amb 1/2 kilo de safrà i marisc congelat de mala qualitat!!!
És ke el turisme ens l’estem matant nosaltres mateixos!!!!
Clar ke cal un pacte, però fins que tots els que donem un servei al turista, i dic TOTS (desde la gasolinera, al cafè, passant per bars i botigues de souvenirs) no tinguem una consciència que cal cuidar-lo i no exprimir-lo, ke si no donem bon servei i qualitat ens marxaran i ens morirem de gana, ke els propis empresaris han de collar els empleats per tal ke siguin educats i amables, i l’administració ens doni suport, posant-nos les coses més fàcils (permisos d’obra per millores, facilitar el pàrking al centre, negociant horaris d’obertura amb la Generalitat, …) això és impossible.
El turisme és cosa de tots. El ke perquè és lampista es pensa ke no viu del turisme està molt i molt equivocat, perquè el turisme és el nostre motor de vida, i s’ha de cuidar.
Si realment es creés una comissió per treballar en akest sentit, amb tothom, dic tothom, implicat, jo hi vull ser.
Estoy de acuerdo contigo, projecteroses, y cómo bien ha dejado entender el profesor Donaire en su exposición, que el pacto es sustancial y se debe llegar a él lo antes posible si es que aún hay tiempo apara salvar alguna cosa.
Pero un pacto es duro, es sacrificio, es ver que parte de nuestras ideas y proyectos no serán admitidos, es aceptar la forma de ver desde otro prisma el proyecto de la competencia y a veces del»enemigo», ya sea político, comercial o incluso personal. Esa es la parte más positiva del pacto: el verlo negativo por las partes implicadas.
Creo que esta parte, y como ya han añadido algunos comentaristas, es muy difícil de superar en una sociedad tan individualista como la de Roses, en la que cada uno mira para sí e intenta hacer el agosto durante todos los meses del año sin preocuparse para nada del futuro.
Si a eso añadimos la concepción de la palabra crisis a todas horas y en todas las ocasiones, que nos hace más pesimistas, el «sálvese el que pueda» de los maxis y «que la administración nos cuide» de los minis; apenas nos deja ver el problema con claridad suficiente.
Para aquellos que han visto la película «Patch Adams» que se acuerden de la siguiente frase:
-¿Cuántos dedos ves?.
En lugar de conservar la gallina de los huevos de oro, la hemos herido de muerte.
PACTO y FORMACIÓN son las dos soluciones «prioritarias».
Cómo escribe «carlit 46» se han hecho barbaridades y el personal ni está formado ni motivado.
Pero FORMACIÓN cuesta dinero y seguramente muchos empresarios piensen que es mejor tener un personal «más barato» para la rentabilidad final de la empresa. Ahí se demuestra la falta de capacidad cómo empresario de muchos de los que en este lugar tienen «empresas».
Cambiando de tema: Un elogio por la idea del blog. Creo que hay gente que de verdad si nos interesa el futuro de Roses y acogemos de buen grado iniciativas como esta.