Josep-Oriol Tomas
El turisme, la industria, l’urbanisme i en definitiva el desenvolupament econòmic que té actualment Roses es el resultat de prop de 40 anys d’anar fent. Crec que segurament no es pot dir que mai hi hagi hagut cap estratègia definida ni cap planificació a llarg termini. Tampoc crec que es pugui culpar a ningú d’aixó, ja que segurament s’ha fet el que bonament s’ha anat podent fer amb la millor intenció i amb la experiencia i els coneixements que hi havia en cada moment.
Per exemple, pensem en el valor turístic que tindría Roses avui si haguessim pensat en mantindre, encara que només com a atractiu turístic, part del front de mar del poble com era fa 40 anys. Ara Roses segurament seria l’unic «poblet pescador amb aire autèntic». Potser no tindria port esportiu, ni port pesquer, ni platja grandiosa al devant del poble, ni super passeig maritim, etc. La pregunta es si aixó hauria beneficiat o perjudicat la evolució econòmica de Roses A LLARG TERMINI. Jo no ho sé respondre, només sé que anyoro molt aquesta part de Roses, a on passejàvem i jugàvem quam erem nens, encara que també es veritat que no m’en recordo dels inconvenients.
Crec que el que té ara Roses és el que hi ha com a resultat de prop de 40 anys d’anar fent sense estrategies ni objectius clars: temporada turística curta, molt pocs atractius turístics realment interessants, turista curtet de calerons, oferta comercial i turística justeta, poca diferència i escassament competitiva, urbanisme tirant més cap a salvatge i cutrillo que de categoria, pocs hotels i massa apartaments, oferta cultural insuficientment atractiva, desenvolupament industrial i empresarial quasi anecdòtic (excepte comptades excepcions), oferta d’esbarjo per el jovent sense gaire o cap atractiu, zones lúdiques quasi bé inexistents, parcs i zones pùbliques sense prou atractiu i encant, falta d’aparcament, i un llarg etcètera. Comparat amb la majoria de poblacions turístiques catalanes crec que estem en un nivell molt baix, i no cal que anem a comparar amb moltes altres poblacions conegudes de la resta d’Espanya o estrangeres, perque ens posariem a plorar. Només cal fer uns parell de centenars de kilòmetres amunt o avall o en qualsevol direcció per trobar-nos amb la crua realitat.
Jo penso que aixó no es pot arreglar de la nit al dia, i que seria més «pan para hoy y hambre para mañana» mirar coses a fer i treballar a curt termini. Crec que el que fa falta és definir el model de poble i d’economia que volem per d’aquí a 5 o 10 o 20 anys i treballar molt fort en aquest sentit. Concretant amb alguns temes específics:
1) L’urbanisme no té solució a curt termini. Per a mi, faria falta enderrocar tres quartes parts de les construccions de Roses i tornar a construir o deixar moltes zones netes. Solució: posar límits a continuar fent com s’ha estat fent i ser molt estrictes en com s’han de fer les coses en el futur. Jo personalment no estic al corrent del tema del POUM del que tant s’ha parlat. Només esperaria que tingués com a lema justament el que acabo de dir. Ja sé que aquí hi ha molts interessos i molt grans, pero estic bastant segur de que pràcticament tothom es posaria d’acord sobre el que vol per Roses a LLARG TERMINI si s’hi paressin un bon moment a pensar-ho i, per tant, no seria tan dificil unificar objectius i estratègies.
2) Per el que fa al turisme, crec que seria necessari identificar-ne totes les seves variables i determinar quina és la situació real i objectiva de cadascuna d’elles i que en conjunt són les que han provocat que Roses tingui el turisme de temporada curta i de baix nivell que té ara. Un cop identificades les actualment més valuoses i de rendibilitat més immediata, veure en quines val la pena treballar realment i posar-hi l’enfasi, tant institucionalment com des de la empresa privada. Per exemple, per a mi està molt clar que s’ha de traballar la gastronomia, ja que Roses no deixa de ser coneguda (i encara falta molt perque ho sigui prou) com el bressol del millor restaurant i el millor cuiner del mon.
3) Respecte a la industria i el desenvolupament econòmic no crec que costi gaire de veure que Roses es un bon lloc per viure i treballar si s’acaben de donar les condicions adequades. Roses és a prop de tot arreu, té bones comunicacions i internet, és un bon lloc per viure i gaudir de la natura. Aixó és tot el que necessita la industria del coneixement i molta industria tecnològica. Penso que amb una oferta decent de lloc per instalar-se i pisos de lloguer per tot l’any a preus raonables i, és clar, amb la promoció adequada, es poden atreure emprenedors de Barcelona i de tot arreu: petites empreses que no necessiten grans instalacions ni poligons ni edificis industrials, que no contaminen i que poden arribar a tenir molt valor afegit.
Evidentment, tot aixó que acabo de dir només és el resum molt resumit d’unes quantes idees i penso que dona per parlar-ne molt més, pero al mateix temps que es comença a actuar, perque tot savem que no serveix de res parlar molt i no fer res.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
(Publicat a Roses Digital el 26 de juny de 2007)
